El TEA és una condició neurològica i de desenvolupament que té inici des de la primera infància i es manté al llarg de la vida. Afectarà en com una persona es comporta, interactua i es comunica amb els altres i com aprèn.

Se’n diu Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), perquè poden tenir una gran varietat de símptomes i manifestacions diferents, tot i que la base d’aquestes és la mateixa.

Seguidament, presentem els criteris diagnòstics segons DSM-5 (APA, 2013).

Deficiències persistents en la comunicació i la interacció social en diversos contextos, manifestats pels següents punts (actualment o pels antecedents).
1.- Deficiències en la reciprocitat socioemocional; per exemple:
– Apropaments socials anormals
– Fracàs en la conversa en ambdós sentits
– Disminució en interessos, emocions o afectes compartits
– Fracàs en iniciar o respondre a interaccions socials
2.- Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la interacció social, per exemple:
– Comunicació verbal i no verbal poc integrada
– Anormalitat en el contacte visual i del llenguatge corporal
– Manca d’expressions facials i dificultats de comunicació no verbal
3.- Dèficit en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions, per exemple:
– Dificultat per a ajustar el comportament a diversos contextos socials
– Dificultats per a compartir el joc imaginatiu o per a fer amics
– Absència d’interès cap a altres persones.
4.- Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats que es manifesten en dos o més dels següents punts (actualment o pels antecedents)
4.1- Moviments, ús d’objectes o parla estereotipada o repetitiva. Per exemple:
– Estereotípies motrius simples
– Alineació de joguines
– Ecolàlia
– Frases idiosincràtiques
4.2- Insistència en la monotonia, excessiva inflexibilitat a rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal i no verbal. Per exemple:
– Angoixa davant de petits canvis
– Dificultats amb les transicions
– Rituals en saludar
– Necessitat de seguir sempre la mateixa ruta o de menjar els mateixos aliments.
4.3- Interessos molt restrictius i fixes que són anormals en tant que intensitat i focus d’interès. Per exemple:
– Fort vincle o elevada preocupació per objectes inusuals.
– Interessos excessivament circumscrits i perseverants.
4.4.- Hiper o hiporeactivitats als estímuls sensorials o interès inusual per a aspectes sensorials de l’entorn. Per exemple:
– Aparent indiferència al dolor/temperatura
– Resposta adversa a sons i/o textures específiques
– Olorar o tocar excessivament objectes
– Fascinació amb llums o moviments
5.- Els símptomes s’han de manifestar en el període primerenc. Tanmateix, poden no revelar-se totalment fins que les demandes socials sobrepassin les seves capacitats. Aquests símptomes poden trobar-se emmascarats per estratègies apreses en fases posteriors a la vida.
6.- Els símptomes causen un deteriorament clínic significatiu en l’àrea social, laboral o en altres àrees importants pel funcionament habitual.
7.- Les alteracions no s’expliquen millor per una discapacitat intel·lectual o per un retard global del desenvolupament.

A continuació es citen algunes de les característiques que presenten les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

No totes les persones amb TEA presenten totes aquestes conductes.  La presència d’una sola conducta NO és suficient per concloure un diagnòstic de TEA.

A.- HABILITATS DE COMPRENSIÓ

– Li costa entendre un text o l’enunciat d’un problema.
– Té dificultats en entendre preguntes complexes.
– Tot sovint no entén perquè se’l renya, critica, o se’l castiga.
– Té una memòria excepcional per recordar dades, dates d’aniversari, noms de planetes, models de trens…
– Li agraden les assignatures lògiques com les matemàtiques i les ciències en general.
– Va aprendre a llegir sol o amb poca ajuda molt aviat.
– El seu joc simbòlic és pobre (juga poc amb ninos).
– En general demostra poca imaginació i creativitat.
– És original a l’hora enfocar problemes o donar solucions.

B.- HABILITATS DE COMUNICACIÓ

– No sol mirar als ulls quan et parla.
– Va trigar en adquirir la parla (en alguns casos).
– Interpreta literalment el llenguatge.
– Es creu tot el que se li diu, encara que sigui un disbarat.
– No entén les ironies, ni els dobles sentits.
– Parla amb un to alt i peculiar, com si fos estranger, cantarí o monòton com un robot.
– Té un llenguatge pedant, hiperformal o hipercorrecte, amb un extens vocabulari.
– Inventa paraules o expressions peculiars.
– En ocasions sembla estar absent, absort en els seus pensaments.
– Parla molt.
– S’interessa poc pel que diuen els altres.
– Li costa mantenir i entendre converses llargues.
– Canvia de tema quan esta confós.
– Té un sentit de l’humor molt peculiar.

C.-HABILITATS SOCIALS I EMOCIONALS

– Normalment, no gaudeix del contacte social. Es relaciona millor amb adults que amb nens de la seva edat.
– Té problemes a l’hora de jugar amb altres nens.
– No entén les regles implícites del joc.
– Vol imposar les seves pròpies regles en els jocs.
– Vol guanyar sempre i prefereix jugar sol.
– Li costa sortir de casa.
– A l’escola és font de conflictes amb companys i, és fàcil objectiu de burla i/o abusos per part d’ells.
– No li interessa la pràctica d’esports en equip.
– Té poca tolerància a la frustració.
– Quan vol alguna cosa, la vol immediatament.
– Li costa identificar els seus sentiments i té reaccions emocionals desproporcionades.
– Plora fàcilment per coses sense importància.
– Quan gaudeix sol excitar-se, saltar, cridar.
– Li manca empatia, entendre intuïtivament els sentiments dels altres.
– A vegades la seva conducta és inapropiada i pot semblar maleducat.
– Pot fer comentaris ofensius a altres persones sense adonar-se’n.
– Té dificultats per entendre les intencions dels altres.
– Li és difícil entendre com comportar-se en una situació social determinada.
– No entén els nivells apropiats d’expressió emocional segons les diferents persones i situacions: pot donar un petó a un desconegut, saltar a l’església, etc.

D.-HABILITATS DE MOVIMENT

– Té una pobra coordinació motriu.
– No té destresa per agafar una pilota.
– Té un ritme estrany al córrer.
– Té problemes per vestir-se, es pot posar la roba al revés o no trobar el camal del pantaló.
– Li costa escriure, cordar-se els botons, fer el nus de les sabates, etc.

 E.- INTERESSOS ESPECÍFICS

– Està fascinat per algun tema en particular, i busca informació i estadístiques sobre allò que l’apassiona.
– La major part del seu temps l’ocupa en pensar o parlar sobre el seu tema particular.
– Sol parlar exclusivament del seu tema sense adonar-se que la resta s’avorreix.
– Repeteix convulsivament certes accions o pensaments.
– Li agrada la rutina, no tolera bé els canvis o imprevistos.
– Té rituals elaborats que han de complir-se, com per exemple alinear les joguines abans d’anar a dormir.

 F.-ALTRES CARACTERÍSTIQUES

-Por, angoixa o malestar quan sent sorolls (aparells electrònics, la botzina d’un cotxe…).
– Portar determinades peces de roba li pot molestar (o canviar de roba de màniga curta a màniga llarga).
– Certs aliments per la seva textura, temperatura.
– Tendència a angoixar-se davant de situacions difícils d’estrès

La Síndrome d’Asperger (SA) és un trastorn del neurodesenvolupament, sent la causa biològica la teoria principal més acceptada. Va ser reconeguda per la comunitat científica [DSM-4: Diagnostic and Statistical Manual]), al 1994 i es va incloure al 2013 dins del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), tot i que les seves competències intel·lectuals i lingüístiques es mantenen com una entitat diferenciada de l’autisme clàssic. Per tant, no es consideren trastorns diferents, perquè el SA ja està inclòs dins del TEA, i el TEA és la forma en que actualment es defineix el seu diagnòstic.

No obstant, cal remarcar que la simptomatologia i les característiques del SA són molt diferents en referència al diagnòstic d’autisme, tot i trobar-se dins de la mateixa nomenclatura i etiqueta diagnòstica.

La SA és un trastorn molt freqüent, sent la seva prevalença de 3/7 per cada 1000 nens. Existeix una major incidència en nens que en nenes, tot i que la presentació clínica de les noies és diferent.

El nen o adult diagnosticat de SA té un aspecte extern comú, i a nivell d’intel·ligència i adquisició del llenguatge acostuma a trobar-se dins de la normalitat, però presenta dificultats per relacionar-se amb els altres i mostrar comportaments inadequats.

Els pares o l’escola solen percebre aquestes diferències entre els 2 i els 7 anys.

Les principals dificultats que es presenten són les següents:

  1. Alteració qualitativa en la interacció social, podent-se manifestar per:
    • Conductes no verbals utilitzades durant la interacció, com ara el contacte ocular, somriure social, expressions facials, etc.
    • Dificultats per desenvolupar relacions amb nens/es de la seva edat.
    • Dificultats per gaudir de manera espontània i recíproca dels interessos i experiències plaents dels altres.
    • Literalitat en el llenguatge.
    • Dificultats per la reciprocitat sòcio-emocional.
  1. Patrons de comportaments, interessos i activitats amb tendència a la repetició, restricció i estereotipats que impliquen: 
  • Preocupació i fixació absorbent per un tema.
  • Adhesió a rutines o rituals que poden arribar a interferir en el dia a dia.
  • Tics motors i/o estereotipats.
  • Preocupació persistent per alguns objectes.

Altres característiques que poden arribar a tenir són:

  • Memòria inusual per a detalls.
  • Problemes del son o alimentació.
  • Problemes per comprendre situacions i converses.
  • Patrons de llenguatge poc usuals(observacions objectives i/o rellevants).
  • Parla de forma estranya o pomposa, alteracions de la prosòdia, volum, to i entonació.
  • Tendència a balancejar-se , moviments repetitius.

1.- Característiques de la intervenció en l’àrea educativa:

L’objectiu central de la intervenció en l’alumne amb TEA és la millora del seu coneixement social i la millora de les habilitats comunicatives socials, així com aconseguir una conducta autoregulada adaptada a l’entorn.

  • El context d’aprenentatge més efectiu és aquell que presenta un grau important d’estructuració, adaptat a l’edat i al nivell de desenvolupament. Podríem dir que la intervenció ha de recórrer el camí que va des d’un alt grau d’estructuració fins a la desestructuració programada. Així doncs, les dificultats per afrontar situacions noves i la manca d’estratègies per adaptar-se a canvis ambientals exigeixen assegurar certs nivells d’estructura i predictibilitat ambiental, anticipant canvis en les rutines diàries tot respectant algunes de les rutines pròpies de la persona.
  • Les persones amb TEA processen, entenen i assimilen millor la informació que se’ls hi presenta de manera visual. És per això, que és important emprar suports visuals en qualsevol situació d’ensenyament, aprenentatge acadèmic o d’habilitats de la vida diària, com podrien ser: llistes, pictogrames o horaris que facilitin la comprensió.
  • Les dificultats de generalització que presenten les persones amb TEA, planteja la necessitat d’establir programes explícits que permetin transferir els aprenentatges realitzats en els contextos educatius concrets en situacions naturals. L’educació de l’alumne amb TEA requereix doncs, d’una doble tasca: s’ha d’ensenyar l’habilitat, però també s’ha  d’ensenyar el seu ús; un ús adequat, funcional, espontani i generalitzat.
  • Les persones amb TEA, sobretot durant l’etapa escolar, solen mostrar baixos nivells de tolerància a la frustració, i juntament amb les actituds perfeccionistes, poden conduir a l’enuig i a conductes disruptives quan no aconsegueixen els resultats esperat en una tasca. El millor sistema d’aprenentatge per aquests alumnes és l’aprenentatge sense error, en el que en base a les ajudes concedides, l’alumne finalitza amb èxit la tasca que se li presenta. A continuació, i paulatinament, s’han de retirar les ajudes fins als majors nivells possibles, que estan en relació amb el nivell de desenvolupament cognitiu.
  • D’altra banda, les dificultats en les funcions executives obstaculitzen el rendiment de les persones amb TEA durant l’execució de tasques llargues i complicades. Per a compensar aquestes limitacions i facilitar la tasca, és important seqüenciar-la en passos més petits.
  • Aquests alumnes solen mostrar dificultats a l’hora de prendre decisions, és per això que, des de petits, s’han de oferir oportunitats per a realitzar eleccions, inicialment presentat només dues possibles alternatives, perquè puguin adquirir capacitats d’autodeterminació i autodirecció.

2.- Característiques de la intervenció en l’àrea social:

El desenvolupament en el coneixement social de les persones amb TEA, no s’aconsegueix de la mateixa manera en que ho aconsegueixen les persones sense TEA. No poden aprendre’l de forma natural, per tant, és necessari programar una ensenyança explícita d’aquests coneixements.

  • Ensenyança de regles bàsiques de conducta, com per exemple, no despullar-se en públic, mantenir la distància apropiada en una interacció, etc.
  • Ensenyança de rutines socials: saludar, acomiadar-se, estratègies per iniciar o finalitzar un contacte social, etc.
  • Entrenament en habilitats socials: saber interpretar una mirada, ajustar el to de veu per emfatitzar un missatge que es vol transmetre, respectar torns de paraula durant un intercanvi lingüístic, etc.
  • Entrenament en claus socioemocionals: mostrar emocions a través de vídeos, emprar pictogrames d’expressions emocionals, estratègies per adequar l’expressió emocionals al context, etc.
  • Estratègies de resposta davant de situacions imprevistes.
  • Entrenament d’estratègies de cooperació social: fer un joc de construcció tenint la meitat de les peces un alumne, i l’altra meitat un altre.
  • Ensenyança de jocs: comprensió de les regles del joc, jocs de taula, jocs d’equip, etc.
  • Fomentar l’ajuda a altres companys: ensenyar tasques concretes de cara a oferir ajuda als altres, aprofitar activitats lúdiques (tallers, excursions) per fomentar aquesta ajuda, etc.
  • Adoptar el punt de vista perceptiu d’una altra persona: per exemple, discriminar el que un company està veient encara que ell no ho vegi.

 

  1. Característiques de la intervenció en l’àrea comunicativa:

Avui en dia, la intervenció es dirigeix més a afavorir les competències comunicatives que les competències lingüístiques, per tant hi ha un estret lligam entre la intervenció en l’àrea social i la intervenció en l’àrea comunicativa. Aquesta última es caracteritza per intentar promoure estratègies de comunicació expressiva, funcional i generalitzable, emprant el suport més adequat al nivell de desenvolupament de la persona. Els Sistemes Alternatius de Comunicació han suposat un gran avenç en aquesta intervenció. Aquests programes emfatitzen l’espontaneïtat i el llenguatge expressiu, i s’estructuren a través de l’aprenentatge de les funcions lingüístiques:

  • Expressió de desitjos.
  • Referència.
  • Conceptes de persona.
  • Petició d’informació.
  • Capacitat d’abstracció.
  • Joc simbòlic.
  • Conversa.

 

  1. Característiques de la intervenció amb la família:

Ha d’existir una estreta relació entre els professionals que ofereixen una intervenció a aquestes persones amb les seves famílies. Un dels objectius que han d’assolir-se amb aquesta relació és portar a terme les mateixes pautes a casa i a l’escola, ensenyant als pares les maneres més adequades d’actuació davant les accions del seu fill. Un altre objectiu és el de donar suport psicològic a aquestes famílies, en les que el fet de tenir un membre amb autisme els situa en una situació de vulnerabilitat i/o risc.

FACTORS DE BON PRONÒSTIC

Alguns dels factors relacionats amb un bon pronòstic són els següents:

  • Diagnòstic i intervenció primerenca.
  • Capacitat intel·lectual dins de la normalitat.
  • Bon desenvolupament del llenguatge.
  • Absència de Trastorns comòrbids.
  • Suport en el context familiar, educatiu i social.

 

Contacta'ns

Pots posarte en contacte amb nosaltres mitjançant aquest formulari.

Not readable? Change text.

Start typing and press Enter to search